TU ET PERTANYS, poema de griFOLL

Tu et pertanys.

Tu que amb mans de lira i veu que entela

surts de tu a repartir-te sent poesia sola, nua.

Tu que sents el dol però li somrius a l’ altre

perquè saps que també el sent.

Tu que hi tornes cada dia sense forces per tornar-hi.

Tu que encara jugues, que tremoles però t’ hi enfiles.

Tu que et mires per fora mentre per dins sempre millores.

Tu que dius el què et penses que no saps dir sense dir-ho.

Tu que sents pors incomunicables i t’ hi comuniques

perquè a tu no et tomben; vols, i sense ales les sobrevoles.

Tu, tu que et pertanys

i et dónes als demés per pertànyer-te més i donar més,

que ets com un cercle viciós de trèvols de quatre fulles

que regales: un penjoll d’ amor; has de saber que mai no falles.

Tu. Gràcies a persones com tu, una de cada mil tres-centes vint-i-quatre,

el món encara gira, la lluna encara és blava, el sol escalfa,

hi ha altre gent com tu a qui li encomanes

la meravella més desmeravellada: ser tu en una societat

de maniquins faltats de causa. No deixis de ser tu

la conseqüència, de fer filigranes, d’ apostar

pels qui no tenen cartes, perquè et pertanys

i t’ has escollit humana. Gràcies.

griFOLL