INVITACIÓ

els meus amics fan una festa

ens drogarem amb albergínies

i serem feliços i serem els amos

cantarem que sí cantarem que no

i serem capaços i serem de plàstic

d’ aguantar mil nits ballant-la

fent soroll per a no sentir-nos

enganyant-nos com a les pel·lícules

més cool ens donarem per l’ anus

com a les més indie ens hi rebolcarem

de nassos com a les més freaky

ens farem fotos subaquàtiques

amb el cap dins la peixera turca

del rebedor sagrat dels iaios jugarem

com nens a fotre’ ns d’ òsties  a la plei

al world war temple -el parxís no és art

invocarem a sant in yuk i ens vaticinarem

icones de la icona que toqui tocar

tornarem als vuitanta tornarem als vint

anirem disfressats de no anar-ne

envejarem el fúcsia dels carburadors

que gasta l’ altre quan se li pugen els fums

ara que fuma  amb pipa sense cable

passejarem el cap per sota les rodes dels cotxes

i ho penjarem a interbrut abans que passi

celebrarem que tot és una merda així

a lo grande vindran els meus amics d’ arreu

a la vida real deixaran d’ existir per a ser-hi

passarem a la història de l’ albergínia

no sé si ets conscient de la velocitat que cal

la memòria que requereix saber-ho tot

per a no quedar malament amb un mateix

davant dels altres falsificar-la ser el millor im-

postor aquesta camisa de pell de mofeta

que per a descordar-la el pin és pi

perquè havia de combinar amb els canapès d’ adn

tens set?

griFOLL

4.12.14

poblepoema